1998 – Avui

Per motius familiars, visita sovint Venècia i estableix un vincle molt fort amb aquesta ciutat. La seva inquietud investigadora el porta, de mica en mica, a una simplificació compositiva i cromàtica fins gairebé l’essència. És el moment de les seves “atmosferes pintades”, un món màgic, de nou al límit entre la fantasia i la realitat, la raó i l’emoció. Aquests últims anys introdueix la figura humana en el seu univers d’“atmosferes”.

Des del 2012, la seva obra , basada en l’observació, s’endinsa en un nou desafiament a la imaginació que arriba a qüestionar la pròpia existència. Aquest moment correspon a la sèrie dels “somnis”, en estreta connexió amb la consciència i inconsciència.

El 2016 rep la Creu de Sant Jordi, màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya.