El 1963 torna a Barcelona. Segueix treballant en la sèrie de les Portes, portes de Barcelona en què l’artista estableix una recuperació de la forma basada en la matèria. Aquestes portes són el punt de trobada de la seva etapa informalista i l’inici d’un procés de síntesi, composició i estructuració del llenç —sense abandonar la part figurativa—, que cada vegada s’acosta més a allò geomètric.
El seu treball anirà derivant cap a la geometria abstracta, l’òptica i la cinètica.